Un poble vigilat pel Penyagolosa.

Atzeneta del Maestrat és un xicotet poble situat en una vall a uns 401m, sota el massís del Penyagolosa. Envoltad de serres i petites muntanyes on destaca el cim de la Nevera amb uns 1194 m. El terme d’Atzeneta conta també amb nombroses rambles i barrancs on destaca el riu Montlleó. Degut a la seu geografia compta amb hiverns llargs i freds i estius càlids.
 
 Atzeneta va ser fundada per una tribu berber Az Zanata, d’on prové el seu topònim “Atzeneta”. En el segle XII hi ha indicis del que el Cid visitarà aquest poble durant el seu camí cap a València. Després de la conquesta de Jaume I, Guillem d’Anglesola donà carta pobla 11 de gener i entra a formar part de la Setena de Culla. Actualment Atzeneta es troba en la comarca de l’Alcalatén.

Fen un passeig per els seus carrers i carrerons podem veure un important patrimoni medieval,especialment destaca les restes de l’antiga muralla medieval del poble i la Torre de la Presó que formava part de l’antiga muralla. En arribar a la plaça major cal destacar l’església Parroquial del segle XVII amb el seu principal retaule barroc i l’ajuntament que va ser l’antic Palau del Governador de la Setena de Culla. També destaquen un conjunt de petites hermites repartides pel terme: l'hermita de Sant Josep i l'hermita del Castell que es trova en paratge meravellós envoltat per barrancs i pinedes.

Les festes patronals en honor a Sant Bartomeu solen ser l’última setmana d’agost, on destaca la cavalcada del Prego on tots els atzenetins participen cantant i ballant. També destaquen les següents fires: la fira de la caça i la natura l’últim cap de setmana de setembre, i la fira medieval (el 8 de desembre).

Per visitar la pàgina principal de l'ajuntament d'Atzeneta cliqueu ací.

Records Guinness.

La primera publicació d'aquest llibre va ser el 27 d'agost de 1955, i el mateix any es va convertit en el llibre més venut del Regne Unit. Dins de Guinness, hi ha un equip d'Administració de Rècords s'encarrega del control de l'exactitud, i manté la veracitat dels mateixos records. És un rècord en si mateix. Amb vendes superiors als 100 milions d'exemplars en 100 països i 37 idiomes, Guinness *World *Records™ és el llibre més venut de tots els temps.
 Per veure més informació d'aquest llibre feu clic ací.

Hi ha algunes prohibicions com ara: no es poden duplicar els rècords per una mateixa persona des de 1997. Les últimes edicions s'han centrat en les gestes registrades pels competidors humans. Aquestes competències van des de l'aixecament de peses, a la distància més llarga llançant ous, o el nombre de gossos calents que es poden consumir en deu minuts. A continuació podem veure alguns dels records més estravagants.

L'home més elastic.
Garry Turner és l'home més elastic sobre la faç de la terra, únic entre 6.000.000.000, a causa d'una anormalitat extrema de definiencia de col·làgen, que és el que li dóna estabilitat a les articulacions i a la pell. En 1999 va obtenir el record Guinness d'elasticitat de la pell. Aquest britànic ha fet de la seva “minusvalidesa física” una forma de vida, de la qual se sent protagonista lluny de fer-li sentir complex algun.

Les ungles més llargues del món.
La nord-americana Christine Walton ha segut nombrada en el Llibre Guinness en la seva edició del 2012, com la dona amb les ungles més llargues del món. Walton té 3,1 metres de llarg d'ungles a la seva mà esquerra, i 2,92 a la mà dreta.

El gos més gran del món.
Es diu Zeus i és un danès, viu a Estats Units, a Michigan. Mesura 112 centímetres d'altura de la pota a la creu i pesa més de 70kg. Les dades han estat certificat pel Llibre Guinness dels Records 2013 i substitueix a George, un altre gran danès una polzada més petit. A més Zeus menja 14 kg de menjar diaris.

Per veure més informació sobre aquests records cliqueu en: home, ungles, gos.

El llindar un nou perill per a la població.

Les crisis econòmiques poden produir problemes socials, com ara augmentar el nombre de persones que es troben per davall del llindar de pobresa. Però be, què és el llindar de pobresa?
Es podria dir que és el nivell d’ingressos mínims de les persones necessaris per a cobrir les necessitats bàsiques.

Per descomptat en Espanya un de cada cinc espanyols esta per davall del llindar de la pobresa un 21,1% de la població espanyola. Això ha provocat que un 40% de les famílies espanyoles no puguen afrontar despeses imprevistes i que presenten dificultats alhora de pagar les seues hipoteques i lloguers.
Finalment aquesta pobresa ataca especialment als menys fràgils, als menors de 16 anys fent que un 26,7% d’aquest grup visqué en unes condicions molt desfavorables. Aquestes condicions fan que la malnutrició augmenta un 1,2% més que en 2009 en aquest grup.

Per veure més informació sobre el llindar de la pobresa cliqueu ací.